APUNTS PER APRENDRE A EXPLICAR HISTÒRIES

En Carles Alcoy, narrador de pro, orienta els alumnes de 1r d’ESO per construir les seves petites històries a partir de les lectures.

El primer pas per a l’elaboració del booktrailer. 
- A la vida real, som capaços de “llegir” fins i tot quan no en som conscients.
- Per dotar de sentit real el booktrailer, totes les imatges que hi aboquem han de tenir un sentit i una raó de ser, sobretot tenint en compte la seva curta durada.
- Cal tenir molt en compte la seqüència: l’ordre d’aparició d’imatges no és irrellevant.
 - És importantíssim gestionar la intriga, tot amagant detalls. Si mantenim l’espectador en la ignorància, s’implicarà en la nostra història. Per descomptat que cal fugir de l’spoiler.
Un exemple divertidíssim When it Comes to cooking (The Three Stooges, 1960) 

Qualsevol relat s’articula a partir d’un protagonista a qui li passen coses que trenquen el seu equilibri inicial.

-  Davant d’un conflicte (autèntic generador del relat), hi ha multitud d’opcions. Se m’ha espatllat la rentadora de casa. Què puc fer-hi? El repte és trobar l’opció que sorprengui l’espectador: Jo plantaria la rentadora al mig del carrer i esbotzaria la porta de casa...

-     Reprendre un clàssic com la Caputxeta Vermella, reexplicat conjuntament, serveix per qüestionar les accions que s’hi esdevenen: Què se n’havia fet, del pare de la nena? Davant de les prohibicions de la mare, què podia fer la mosseta sinó desobeir?

-     Els personatges del conte, com és obvi, NO SABEN LLEGIR EL MÓN QUE ELS ENVOLTA.

-     Llegir significa fer hipòtesis sobre el que ha passat i sobre el que està passant, i aventurar-ne sobre el que s’esdevindrà (prolepsi). La Caputxeta es veu abocada a preguntar-li al Llop per què té les dents tan grosses, i això és la seva perdició en el conte de Perrault.

Deducció conjunta del tema general d’aquest clàssic, tot comparant-lo amb una dissortada història de la vida real, la de l’Amanda Todd.

-     L’heroi creix al llarg del seu viatge (l’anomenat “viatge de l’heroi”, segons Vogler).

-     L’aparença del personatge ens condiciona la seva consideració moral. El “dolent” tendeix a ser lleig, fosc i pelut en la iconografia tradicional. Tot i que la “dolenta” pot ser guapa. Això sí: de mitjana edat, amb el cabell blanc (Cruella de Vil de 101 Dàlmates) o vermell (La Reina de la Nit, La Flauta Màgica, de Mozart).

Per a una bona història, menys és més. Exemple: El cazo de Lorenzo (La casserole d’Anatole) , on no es parla d’un nen que arrossega un cassó, sinó d’alguna cosa més